Per Lídia Ramos Palacios.
Graduada en Criminologia i estudiant de Dret
Parlem de prostitució per referir-nos a la compravenda de sexe, és a dir, sexe a canvi de preu. En l’actualitat els corrents en favor de la regulació de la prostitució parteixen de la voluntarietat de la seva pràctica. Així mateix, malgrat que el darrer Conveni de Nacions Unides relatiu a la lluita contra la Delinqüència Organitzada ha esdevingut un pas més cap a l’abolicionisme de la prostitució, és evident que les perspectives legalitzadores recentment estan tenint un ressò mediàtic molt més intens.
Amb la lectura d’aquest article es pretèn analitzar la qüestió des d’una òptica diferent. Sovint, el debat es tracta de manera bidimensional i es centra en la persecució de la prostitució forçosa i la legitimitat de la prostitució voluntària. Aquesta forma d’encarar el debat – si bé ens aporta el coneixement necessari del fenomen – és poc enginyosa en el sentit que no dóna cap pas més enllà per solventar la discriminació sexual de les dones respecte els homes. En altres paraules, no es pregunta sobre la legitimitat de la prostitució.
L’abordatge de la prostitució requereix un tractament integral i a la vegada transversal ja que és una activitat que s’explica per les relacions basades en el gènere. La prostitució vista amb perspectiva de gènere obre les portes al debat real. El discurs legalitzador tendeix a titllar l’abolicionisme de la prostitució com a pensament retrògrad. Val a dir que es tracta del mateix discurs que defensa que la prostitució “és l’ofici més antic del món”.
Si la prostitució com a tal es concebís com una activitat laboral normal, aquells que exploten persones amb finalitats sexuals serien empresaris en base a la definició àmplia d’empresari. Per tant, el càstig que els imposaria el Codi Penal seria el corresponent al delicte contra els drets dels treballadors (art.311 i ss CP). Estaríem, a la vegada, considerant a les prostitutes treballadores per compte aliè que han vist vulnerats els seus drets dins d’una relació laboral. Implicaria el reconeixement de drets plasmats en conveni col·lectiu o contracte laboral.
Tot i això, el tractament penal a Espanya respecte la prostitució és encara lluny de considerar aquesta activitat com a activitat laboral. En aquest apartat veurem com el tractament de la prostitució a Espanya passa per una situació anomenada per alguns autos com a reglamentarista – lleis administratives sobre locals d’alterne – i a la vegada abolicionista, amb tendències punitives dirigides els explotadors o xarxes d’explotació, com també per fer front al crim organitzat. Detecto una manca d’interès del legislador per a identificar quina definició mereix la prostitució en essència ja que el debat es basa en dividir prostitució forçosa de prostitució voluntària.
Així doncs, comportaria una pràctica efectiva reconéixer drets laborals a les prostitutes? Com dèiem, no es tractaria – en el cas que ho fos – d’una professió normal ja que comporta riscos psicològics i físics que deterioren a la persona, però a més a més atempten contra principis bàsics de la dignitat humana de facto. Però a més a més, si seguíssim amb la perspectiva de gènere, conclouríem que la prostitució és per se una forma de violència de gènere ja que sotmet a les dones a ser comprades com un cos demandat en el mercat.
En la meva opinió, aquesta concepció podria portar a governs a la prohibició total i a una major criminalització, fins i tot, de les prostitutes que l’exerceixen. Seria una perversió del Dret Penal admetre-ho ja que el càstig penal no està fet per donar una resposta social al fenomen. De totes maneres, quina és l’alternativa a fer un reconeixement de la prostitució com a resultat de l’estructura social i conseqüència de la ideologia masclista en la voluntat del legislador?.
La ratificació de convenis internacionals relatius a la trata de persones en el context de la delinqüència organitzada distingeixen entre éssers humans i delictes relatius a la prostitució. De fet, fa compatibles amdues sancions penals per a una mateixa situació. Es tracta d’una tècnica legislativa que tracta de dirigir la importància de la persecució del crim organitzat a nivell global, ja que l’explotació sexual es troba amb aquest component d’internacionalització que fa que el tractament penal hagi de comptar amb una part genèrica i una d’específica.
El delicte de trata d’éssers humans (art.177 bis CP) castiga la imposició de treball forçat, explotació sexual (incloent pornografia), activitats delictives, extracció d’òrgans i matrimonis forçosos. A causa del component d’internacionalització de la trata d’ésssers humans i la seva dinàmica, el legislador posa èmfasi en la necessitat de perseguir-se la consumació del delicte de trata. Per tant, es persegueix quan el territori espanyol sigui el territori d’origen, de pas o de destí, una concepció, en principi, prou àmplia. El delicte de trata d’ésssers humans té una pena de 5 a 8 anys.
L’ús de la violència, intimidació o engany, l’abús d’una situació de superioritat vers la necessitat o vulnerabilitat de la víctima, l’entrega de pagaments o beneficis per aconseguir consentiment de la víctima i l’exercici del control sobre la víctima són requisits per a la penalització. En el cas que les víctimes menors d’edat, els requisits són menys intensos ja que amb proves objectives hi ha prou justificat en l’interès superior del menor. La posada en perill de la víctima i l’especial vulnerabilitat de la víctima per raó de malaltia, estat de gestació, discapacitat o situació personal són circumstàncies que agreugen el contingut de la pena en la seva meitat superior. El codi també preveu penes superiors en grau per autoritats públiques i professionals, així com, d’acord amb l’article 33 b) a g), multes del triple al quíntuple sobre els beneficis obtinguts de l’activitat quan es tracta de persones jurídiques. La provocació, conspiració i proposició de delictes de trata d’éssers humans, a banda d’aplicar la pena inferior en un o dos graus, és compatible amb l’aplicació del delicte de l’article 318.
Ens trobem amb una regulació que situa a la víctima com a part del conflicte, immersa en la situació per un conjunt de circumstàncies que la fan especialment vulnerable i que passa a rebutjar el comportament dels explotadors. El codi és clar en el sentit que la víctima es troba exempta de pena per les infraccions que hagi comés en situació d’explotació sempre que hagin estat conseqüència directa de la situació d’abús, violència, engany i entre fets comesos i la situació, pugui fer-se un judici de proporcionalitat vàlid.
El grup de delictes més específics de la temàtica que tractem es troben referits de forma conjunta en el delicte de prostitució i explotació sexual i corrupció de menors (art.187 CP). En aquest cas, el codi distingeix entre la situació de les víctimes menors d’edat i adultes. El conflicte que es planteja aquí és que les víctimes adultes són també persones vulnerables, però s’estableix que la violència i l’abús de la situació de superioritat envers la víctima són requisits perquè concorri la tipologia delictiva. L’abús de superioritat es traduiria en obligar a exercir o mantenir-se en la prostitució a la víctima en qüestió.
El més contradictori resulta ser que el consentiment de la víctima adulta juga un paper rellevant per a la determinació de la pena. El contingut de la pena privativa de llibertat és de 2 a 5 anys i una multa de 12 a 24 mesos. L’obtenció del lucre per part de l’autor del delicte és una de les circumstàncies per provar la situació d’explotació, com també ho són la vulnerabilitat econòmica i personal de la víctima i l’exercici en condicions gravoses, desproporcionades o abusives. Per raó de política criminal i persecució de delictes, el codi imposa la pena en la seva meitat superior en els casos que els perpetradors siguin autoritats, membres de grup criminal o hagin posat en perill la integritat de la víctima.
Si bé la definició de prostitució és restringida a l’oferiment de relacions sexuals a canvi de preu, la d’explotació sexual és molt més àmplia. Això ho podem veure en el grup de delictes que afecta específicament a menors de d’edat i discapacitats, un grup mereixedor de protecció específica per al legislador.
Pel que fa als menors d’edat i discapacitats, provant el lucre o l’explotació com a situació objectiva resulta suficient (art.188 CP). La pena superior en grau aplica quan es provi alguna de les següents circumstàncies tot i la redundància que suposa per a delictes d’aquesta naturalesa: l’especial vulnerabilitat de la víctima, la relació de superioritat, la condició d’autoritat, la posada en perill de la integritat de la víctima i la pertinença a grup criminal. L’única diferència que radica és en el contingut de la pena de presó quan es tracta de víctimes menors d’edat inferior a 16 anys, que passa a ser de 5 a 10 anys. En acabat, per la preocupació vers la protecció dels menors d’agressions i abusos sexuals, el codi imposa penes d’1 a 4 anys o de 2 a 6 anys – si el menor és d’edat inferior a 16 anys – per sol·licitar, acceptar o obtenir, a canvi de remuneració o promesa, una relació sexual amb menors d’edat o persona discapacitada d’especial protecció. El fet és que dit delicte és també compatible amb la resta de delictes contra la llibertat i indemnitat sexual.
El que el tractament penal evidencia amb la prostitució és la invisibilització de la víctima, ja que el focus del sistema penal es posa sobre l’infractor. Si bé la persecució dels explotadors i la demanda és necessària, però no suficient, denota manca d’interés en la configuració de gènere de la prostitució forçosa.
Com a resultat, a Espanya, tenim una situació de criminalització de la prostitució i a la vegada una regulació administrativa que persegueix la prostitució al carrer – Llei Orgànica sobre Seguretat Ciutadana – i, en canvi, es regula l’activitat en locals d’alterne. En aquesta breu revisió penal sobre la prostitució, m’agradaria posar de manifest que en el context actual de sortida dura de la crisi econòmica, enfront una situació de vulnerabilitat, inclòs marginal, de les prostitutes, els clients tenen una capacitat superior d’empoderament vers els serveis. Percebre la prostitució com un mercat simplifica i ajuda a entendre el caràcter bidimensional que pateix la prostitució com una pràctica que és duta a terme majoritàriament per dones i freqüentada per homes. A falta de dades he hagut de limitar el meu judici sobre els objectius de les mesures penals des de la perspectiva abolicionista.
L’explotació sexual abarca molt més que la prostitució i s’acostuma a explicar des de la perspectiva de la globalització i les migracions.La sexualitat lliure és un concepte poc treballat en termes penals ja que el consentiment, en dret penal es basa en el recurs a la violència, intimidació o engany. Aquests conceptes, com no pot ser d’altra manera, estan subjectes a límits definidors que exclouen aquell consentiment instrumentalitzat pel preu de posar el propi cos al servei de la prostitució.
El concepte més ampli de prostitució “no consentida” és el de l’anul·lació de la capacitat de la víctima per decidir. La idea és que, ningú en ple ús de llibertat, accepta la prostitució sense posar-hi preu. Això ens fa arribar a contradictòries conclusions. Podem discernir entre prostitució i actes de prostitució. La persona que exerceix la prostitució com a mitjà de vida, es troba en el problema de la falta de regulació de la seva activitat i la seva impossibilitat per ser reconeguda en drets laborals. En canvi, la persona a la que hipotèticament exposem a una relació sexual, d’entrada, no buscada, però insturmentalitzada a travès d’un preu, considerem que es troba amparada per l’autonomia de la voluntat. És clar, que el segon exemple és només per posar de manifest que la voluntarietat de la prostitució no és lliure del tot. Des de la meva perspectiva, per assolir la llibertat de les dones cal tendir cap al model abolicionista entenent que els canvis en la percepció del mercat de la prostitució no ocorren sols, sinó que passen per l’educació en la igualtat de gènere. No sóc partidària de la teoria legalitzadora, tanmateix, l’accepto si ha de servir a les prostitutes a empoderar-se i posar fi a una pràctica que segueixi acceptant un sistema patriarcal que col·loca el cos de les dones al servei del homes.
Deja una respuesta